Tota la informació continguda en aquest blog ha estat extreta de les següents fonts:
- Testimoni que pateix aquesta malaltia.
- Videos al Youtub que en parlen.
- Viquipédia.
- Associacó d'afectats per la fibromiàlgia (ACAF).
dijous, 21 de maig del 2009
dilluns, 11 de maig del 2009
Qué és la fibromiàlgia?
La fibromiàlgia és una malaltia reumatològica cròncia que es caracteritza pel dolor generalitzat als punts dolorosos del cos humà, fatiga i altre símptomes. Afortunadament no és contagiosa, però d'altre banda no existeix cap cura però si tractament per alleujar-ne el seu dolor.
Va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1992.
Respecte Catalunya, els afectats es calcula que ronden els 146.000 i per cada home que la pateix es calcula que hi han 25 dones afectades, és a dir les dones són les principals perjudicades dins d'aquest àmbit. Diuen els experts que el sexe femení és el principal perjudicat ja que pot tenir relació amb factors hormonals, però no és del tot segur. Les persones entre 30 i 50 anys són les que solen patir-ho i comparteixen una característica en comú: són persones ansioses i que els problemes emocionals els hi afecten molt.
En el nostre país, Espanya, aquesta malaltia afecta un milió de persones.
El seu diagnóstic no es pot veure a través de proves de labotori, sino que s'ha d'anar fent un seguiment exaustiu dels símptomes que pateix aquella persona, i després es podrà detectar o no la preséncia de la malaltia. A banda d'això aquesta malaltia com ja hem esmentat abans, no té cura i la màxima solució que podem aplicar-hi és fer un control exhaustiu del seu procediment i decidir segons els experts que s'ha de fer i qué no per alleujar el seu dolor.
Símptomes
La fibromiàlgia es caracteritza per tenir uns símptomes molt complexos i alhora variats; alguns d'ells són els següents:
- Dolors generalitzats: El dolor musculosequelètic amb un mínim de tres mesos de durada, de localització difusa i a diverses parts del cos, com la lumbar, el coll, l'espatlla, la zona pélvica, colzes i mans, que a més a més afecta a ambdós costats del cos (esquerra i dreta) i tant per sobre com per sota de la cintura.
- Cansament extrem: Les persones que pateixen aquesta malaltia tenen poca tolerància a l'esforç i se senten com si hi manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d'intensitat inusual els provoqui dolor, per la qual cosa intenten evitar l'esforç fisic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç, la massa muscular s'empobreix i el nivell de tolerància a l'exercici disminueix encara més. D'aquí la necessitat de mantenir un exercici físic suau però amb constància.
- Alteracions de la son: Entre un 70-80% de les persones amb fibromiàlgia es queixen de tenir un son de mala qualitat i del fet que el dolor empitjora els dies que dormen malament. Els investigadors pensen que aquests malalts s'adormen sense problemes, però que presenten alteracions en la fase del son profund.
- Ansietat i irribilitat.
- Depressió: A vegades, els pacients que pateixen aquesta malaltia són diagnosticats incorrectament amb trastorns de depressió o ansietat, (t'ho estàs imaginant tot); així les succesives investigacions que s'han anat fent han demostrat que la fibromiàlgia no és una forma de depressió ni d'hipocondria.
- Pèrdua de concentració.
- Parestèsies (formigueig) i tumefacció: Normalment aquest símptome afecta de forma difusa sobretot a les mans.
- Bufeta / Colón irritable: Aquest símptome es basa en experimentar transtorns digestius, dolors abdominals, meteorimse, restrenyiment i/o diarrea. D'aquesta manera els podem generalitzar amb el nom de "síndrome del colón irritable". Alguns pacients tenen dificultat per empassar alimenents, segons les investigacions és un resultat de anomalíes objectives en el múscul llis que funciona a l'esòfag.
- Major sensibilitat al medi ambient.
- Dolors generalitzats: El dolor musculosequelètic amb un mínim de tres mesos de durada, de localització difusa i a diverses parts del cos, com la lumbar, el coll, l'espatlla, la zona pélvica, colzes i mans, que a més a més afecta a ambdós costats del cos (esquerra i dreta) i tant per sobre com per sota de la cintura.
- Cansament extrem: Les persones que pateixen aquesta malaltia tenen poca tolerància a l'esforç i se senten com si hi manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d'intensitat inusual els provoqui dolor, per la qual cosa intenten evitar l'esforç fisic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç, la massa muscular s'empobreix i el nivell de tolerància a l'exercici disminueix encara més. D'aquí la necessitat de mantenir un exercici físic suau però amb constància.
- Alteracions de la son: Entre un 70-80% de les persones amb fibromiàlgia es queixen de tenir un son de mala qualitat i del fet que el dolor empitjora els dies que dormen malament. Els investigadors pensen que aquests malalts s'adormen sense problemes, però que presenten alteracions en la fase del son profund.
- Ansietat i irribilitat.
- Depressió: A vegades, els pacients que pateixen aquesta malaltia són diagnosticats incorrectament amb trastorns de depressió o ansietat, (t'ho estàs imaginant tot); així les succesives investigacions que s'han anat fent han demostrat que la fibromiàlgia no és una forma de depressió ni d'hipocondria.
- Pèrdua de concentració.
- Parestèsies (formigueig) i tumefacció: Normalment aquest símptome afecta de forma difusa sobretot a les mans.
- Bufeta / Colón irritable: Aquest símptome es basa en experimentar transtorns digestius, dolors abdominals, meteorimse, restrenyiment i/o diarrea. D'aquesta manera els podem generalitzar amb el nom de "síndrome del colón irritable". Alguns pacients tenen dificultat per empassar alimenents, segons les investigacions és un resultat de anomalíes objectives en el múscul llis que funciona a l'esòfag.
- Major sensibilitat al medi ambient.
Causes
A diferència dels símptomes de la fibromiàlgia, la causa la qual origina aquesta malaltia no se sap actualment, és un misteri. Tot i així , els experts i investigadors creuen que alguna relació amb l'origen d'aquesta malaltia són els següents factors:
- El cos humà té uns mecanismes que el protegeixen contra el dolor. Si no existissin aquests mecanismes, seríem conscients constantment del nostre organisme i dels nostres músculs i articulacions. Es pensa que en les persones afectades de fibromiàlgia, aquests mecanismes tenen un funcionament anormal, la qual cosa provoca un increment en la percepció del dolor. Així doncs, ens trobem davant d'un transtorn del Sistema Nerviós Central (SNC).
- S'han trobat casos en els quals la malaltia va començar després d'un esdeveniment puntual, com una infecció bacteriana o vírica, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc.
- D'altres vegades, apareix després qua una altra malaltia coneguda (artritis o lupus eritematós) limit la qualitat de vida del malalt. Tanmateix, el més provable és que aquestes no siguin les veritables causes de la malatia, sinó que es tractaria de factors que precipitarien l'aparició de la simptomalogia en persones que ja pateixen una anomalia en els mecanismes de regulació de la seva capacitat de resposta davant del dolor i l'estrès.
- El síndrome de la fibromiàlgia es pot manifestar, després de que algun tipus de trauma aparegui per estimular el seu desenvolupament. Tal trauma, pot afectar el sistema nerviós central, de tal manera que a la vegada produeix la condició que coneguem com fibromiàlgia.
- El cos humà té uns mecanismes que el protegeixen contra el dolor. Si no existissin aquests mecanismes, seríem conscients constantment del nostre organisme i dels nostres músculs i articulacions. Es pensa que en les persones afectades de fibromiàlgia, aquests mecanismes tenen un funcionament anormal, la qual cosa provoca un increment en la percepció del dolor. Així doncs, ens trobem davant d'un transtorn del Sistema Nerviós Central (SNC).
- S'han trobat casos en els quals la malaltia va començar després d'un esdeveniment puntual, com una infecció bacteriana o vírica, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc.
- D'altres vegades, apareix després qua una altra malaltia coneguda (artritis o lupus eritematós) limit la qualitat de vida del malalt. Tanmateix, el més provable és que aquestes no siguin les veritables causes de la malatia, sinó que es tractaria de factors que precipitarien l'aparició de la simptomalogia en persones que ja pateixen una anomalia en els mecanismes de regulació de la seva capacitat de resposta davant del dolor i l'estrès.
- El síndrome de la fibromiàlgia es pot manifestar, després de que algun tipus de trauma aparegui per estimular el seu desenvolupament. Tal trauma, pot afectar el sistema nerviós central, de tal manera que a la vegada produeix la condició que coneguem com fibromiàlgia.
Aspectes que influeixen en la malaltia
Alguns dels factors que poden empitjorar els símptomes de la fibromiàlgia, són els següents:
- Canvis de temperatura i humitat ambiental.
- Increment de l'activitat física.
- Estrés.
- Derpessió.
- Ansietat.
- Fluctuacions hormonals (els estats premenstruals i menopàusics).
- Canvis de temperatura i humitat ambiental.
- Increment de l'activitat física.
- Estrés.
- Derpessió.
- Ansietat.
- Fluctuacions hormonals (els estats premenstruals i menopàusics).
Tractament
De la mateixa manera que les manifestacions de la fibromiàlgia varien de pacient a pacient, així també varien les formes de tractament que tenen éxit, és a dir el que serveix per un pacient pot ser o no que serveixi per un altre.
Entre les estratégies de tractament més utilitzades, ja siguin soles o amb combinació entre elles, s'inclouen les següents:
- Medicaments:
Els medicamens necessaris que l'especialista, metge, etc consideri necessari per tractar els símptomes de cada pacient.
- Rehabilitació física:Existeixen una gran quantitat de teràpies manuals, directes, disponibles per les persones que pateixen aquesta malaltia. Les més destacades són les següents:
- Massatge: Serveix per calmar i augmentar la circulació de la sang als músculs tensos i dolorosos. També pot ajudar a eliminar les acumulacions tóxiques.
- Quiropràctica: Intenta corregir la desalinieació de les vértebres, destravant els nervis i permetre que el cos es curi naturalment.
- Osteopatía: Originada per Andrew Taylor Still, l'osteopatía proposa que el cos moltes vegades sigui capaç de curar-se per ell mateix de les malalties, de tal manera que aquest estigui amb una relació estructural normal, tingui un ambient favorable i que no sufreixi desnutrició.
- Acupuntura: És un tractament que involucra la inserció d'agulles molt petites en punts anatòmics específics, identificats com conductors d'energia.
- Pràctica de l'activiat física: L'exercici físic es pot fer, però sempre treballant a poc a poc, fen un exercici suau de manera que no empitjori ni el dolor ni la tensió muscular. Es recomana la pràctica d'exercici aeròbic: anar a caminar, passejar, hidrogimnàstica o bicicleta.
Entre les estratégies de tractament més utilitzades, ja siguin soles o amb combinació entre elles, s'inclouen les següents:
- Medicaments:
Els medicamens necessaris que l'especialista, metge, etc consideri necessari per tractar els símptomes de cada pacient.
- Rehabilitació física:Existeixen una gran quantitat de teràpies manuals, directes, disponibles per les persones que pateixen aquesta malaltia. Les més destacades són les següents:
- Massatge: Serveix per calmar i augmentar la circulació de la sang als músculs tensos i dolorosos. També pot ajudar a eliminar les acumulacions tóxiques.
- Quiropràctica: Intenta corregir la desalinieació de les vértebres, destravant els nervis i permetre que el cos es curi naturalment.
- Osteopatía: Originada per Andrew Taylor Still, l'osteopatía proposa que el cos moltes vegades sigui capaç de curar-se per ell mateix de les malalties, de tal manera que aquest estigui amb una relació estructural normal, tingui un ambient favorable i que no sufreixi desnutrició.
- Acupuntura: És un tractament que involucra la inserció d'agulles molt petites en punts anatòmics específics, identificats com conductors d'energia.
- Pràctica de l'activiat física: L'exercici físic es pot fer, però sempre treballant a poc a poc, fen un exercici suau de manera que no empitjori ni el dolor ni la tensió muscular. Es recomana la pràctica d'exercici aeròbic: anar a caminar, passejar, hidrogimnàstica o bicicleta.
Diagnóstic
El diagnóstic és clínic i s'estableix per exclusió d'altres patalogies i per la preséncia de símptomes i signes caractrístics. Els criteris actuals pel diagnóstic exigeixen la presència de dolor crònic generalitzat, en combinació amb dolor a la pressió en 11 o més de 18 punts específics.
D'altra banda, la pell sol presentar-se més sensible a l'envermelliment , que es pordueix tan sols presionant amb la mà sobre qualsevol part del cos (conseqüència de petites alteracions en la regulació del reg sanguini a la pell).
D'altra banda, la pell sol presentar-se més sensible a l'envermelliment , que es pordueix tan sols presionant amb la mà sobre qualsevol part del cos (conseqüència de petites alteracions en la regulació del reg sanguini a la pell).
Reforç psicològic
Les persones que pateixen fibromiàlgia, poden seguir el següent escrit per tal d'afrontar la seva malaltia amb una mica més d'ajut i comprensió:
1r. Aprén a conviure amb el teu dolor.
Pensa que sempre anirà amb tu. No hi ha res miraculós que curi la fibromiàlgia. Hem d'acceptar-ho.
2n. Controla les teves emocions.
Els pensaments negatius no ens ajuden en res, al contrari. Hem de pensar que encara podem fer moltes coses. Anticipa't, si pots, als fets previsibles.
3r. Controla l'estrès.
Planifica les coses, aprèn a relexar-te, evita les situacions que te'l provoquin.
4t. No et cansis massa.
Tan dolent és no fer res, com fer masses coses. Aprèn a delegar.
5è. Fes exercici físic.
Possiblement és el que més bé ens va. Camina, ves amb bici, balla...el que t'agradi suau i progressiu.
6è. No et quedis a casa, relaciona't.
Surt amb la família, amb els amics, fes el que t'agradi...
7è. Cuida't.
No fumis, poc cafè, poc alcohol, vigila el pes, fes exercici...
8è. Compte amb els medicaments.
Pren el necessari, no ho facis pel teu compte, ves al metge.
9è. La medicina alternativa.
Algunes teràpies van bé, tai-txi, acupuntura, massatges...En pots provar alguna a veure si et va bé.
10è. Sigues constant.
Tingues paciència, els resultats solen tardar. I no sempre arriben. Pensa que és una malaltia crònica.
1r. Aprén a conviure amb el teu dolor.
Pensa que sempre anirà amb tu. No hi ha res miraculós que curi la fibromiàlgia. Hem d'acceptar-ho.
2n. Controla les teves emocions.
Els pensaments negatius no ens ajuden en res, al contrari. Hem de pensar que encara podem fer moltes coses. Anticipa't, si pots, als fets previsibles.
3r. Controla l'estrès.
Planifica les coses, aprèn a relexar-te, evita les situacions que te'l provoquin.
4t. No et cansis massa.
Tan dolent és no fer res, com fer masses coses. Aprèn a delegar.
5è. Fes exercici físic.
Possiblement és el que més bé ens va. Camina, ves amb bici, balla...el que t'agradi suau i progressiu.
6è. No et quedis a casa, relaciona't.
Surt amb la família, amb els amics, fes el que t'agradi...
7è. Cuida't.
No fumis, poc cafè, poc alcohol, vigila el pes, fes exercici...
8è. Compte amb els medicaments.
Pren el necessari, no ho facis pel teu compte, ves al metge.
9è. La medicina alternativa.
Algunes teràpies van bé, tai-txi, acupuntura, massatges...En pots provar alguna a veure si et va bé.
10è. Sigues constant.
Tingues paciència, els resultats solen tardar. I no sempre arriben. Pensa que és una malaltia crònica.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
